DIARIO DE PEDRO TAVARA

FRISANÇA

Aquesta setmana he estrenat la nova Moleskine. Feia dies que s’esperava en un calaix de l’escriptori a que la vella arribés a la seva darrera plana. Alguna nit m’ha semblat sentir els seus embats a la fusta, com un toro en els “chiqueros”.

Però havia d’esperar-se, perquè a una vella Moleskine, segons un codi no escrit entre els diletants, cal exprimir-la fins  al final. Cada pàgina deixada en blanc podria ser el llenç desaprofitat d’una petita obra magna. Una vella Moleskine, segons l’atàvic codi esmentat, té una fi cerimonial que no han de tenir altres llibretes; com els llebrers han de morir de manera diferent a la resta d’altres races, quan ja no tenen prou esma per perseguir la seva grandesa, en forma de llebre. A una Moleskine, doncs, cal sepultar-la sota l’oblit de la paperassa i perdre el rastre de la seva memòria fins una tarda plujosa de novembre, a poder ser de diumenge i amb l’amenaça rere la porta de casa d’un dilluns prenyat de monotonies.

El dia de l’estrena, sento la cremor de les tapes a la butxaca de l’americana, i alhora un desassossec infantil preguntant-me què hauria de ser el primer que hi escrivís. Faig diversos intents. El més reeixit  està a punt de ser un poema que pretén ser futurista, inspirat en la velocitat dels automòbils rabent per la Meridiana. Però quan la Waterman està punt de vessar el primer verset, me’n desdic. Marinetti no és sant de la meva devoció. Així que va passant el dia i cada cop sento més el pes del seu enfadament  .

Es fa de nit. Ja sóc al barri. Tres cops  que miro  el televisor interior, des de la terrassa de El Chivito, hi veig el mateix titular : “Oleada de berberechos muertos”. No sento la veu de l’aparell, però el titular em sembla d’allò més ben trobat referint-se a escopinyes i a mar. “Oleada”. Amb tot, quelcom em diu que el vermut del diumenge em costarà més car. Així és que, apropant-se l’hora de pujar a sopar, desisteixo de trobar cap encapçalament apoteòsic per a la meva llibreta i començo a anotar totes aquestes petiteses. Tot i que segello la intimitat de les paraules amb la goma elàstica  incorporada, em sento un   feliç trampós, perquè sé que tu, lector, estrenaràs avui la meva nova Moleskine.