ARA UNA TE’N DIRÉ…
FOC
-Com moren les roses, mare?- demanà el jove Rull fitant Barcelona des de Els Tres Pins.
-A voltes esclaten en sang; de vegades s’esmicolen en foc.
-En foc…- mormolà entotsolat.
Joan Rull i Queraltó era un xicot diferent als altres, pel que ell llegia, i per la coixesa . Aviat freqüentà els ambients anarquistes de la Barcelona de començaments del XX. Conegué al Noi del Sucre i intimà amb el belga Gustave Bernardon, el qual li descobrí els misteris letals de la química aplicada a la “propaganda pel fet”, que era com els anarquistes anomenaven la decisió de passar de les paraules a l’acció. Bernardon inventà les bombes de bolcada, que esclataven en ser bellugades per la curiositat d’algun vianant que trobava una cistella abandonada al carrer, o al portal d’una escala.
Mentre aprenia amb avidesa les lliçons del mal, Rull passejava cada tarda en companyia de la mare fins als Tres Pins, amb l’esperança de veure, ni que fos d’esquitllada, una mossa de rínxols agitanats que vivia en una de les barraques. Una tarda la veié del braç d’un militar. La mare s’estremí al sentir el deix tèrbol amb què Rull cantava “Baixant de la Font del Gat, una noia i un soldat…”
Entre 1901 i 1905 encara cremava en Rull l’espurna de l’idealisme i participà en distints atemptats, fins que denunciat pels propis companys fou engarjolat. Va ser aleshores quan el ressentiment esdevingué més fort que les ànsies de justícia social. Ressentiment cap a una ciutat que devorava els homes valents i generosos, com Seguí, Pallàs , Salvador, o ell mateix, i alhora era incapaç de bressolar la història d’amor d’un lisiat. Així és que Joan Rull, “el Coix de Sants” es convertí primer en confident de la policia i després en extorquidor de les autoritats municipals. Des 1906 a 1907, en companyia de la mare, omplí la ciutat de bombes que curiosament només ell trobava quan les autoritats li pagaven generosament. Inexplicablement ningú relacionava Rull amb aquestes bombes, ni tan sols el flamant inspector d’Scotland Yard contractat pel Govern Civil, fins que l’ostentós ritme de vida el va delatar. Joan Rull fou el primer executat de la presó Model. Era el vuit d’agost de 1908. Anys més tard, Machado escriví sobre amants, potser influït per alguns dels seus heterònims: “Caminad, cuando el eje del planeta/se vence hacia el solsticio del verano/verde el almendro y mustia la violeta/cerca la sed y el hontanar cercano/hacia la tarde del amor,completa/con la rosa de fuego en vuestra mano”.
