DIARIO DE PEDRO TAVARA

DIES IRAE

Sobre el paper, la tarda del dilluns havia de discórrer plàcidament tafanejant botigues a la Barceloneta. Fa dies que penso que m’aniria bé un reproductor de CD per a fer pràctiques d’anglès. Així és que em faig amb una bicicleta de l’Ajuntament de Barcelona i “tiro” milles carretera de Sants avall cap el Paral·lel.  A la part final d’aquest carrer  albiro que alguna en passa amb el servei d’estacionament del Bicing. Les estacions estan atapeïdes  de ciclistes  que s’esperen amb cara de pomes agres a poder ancorar la màquina. Com que sóc tafaner de mena, i els dilluns amago sota la màniga l’as del no tenir presa, m’informo del  pa que s’hi dóna. Havia de passar! El sistema informàtic que controla les estacions ha fet llufa a tota la ciutat. Imagino que en el fons als responsables municipals, l’incident ja els va bé, perquè així, amb problemes d’abast ciutadà, Barcelona pren caire més cosmopolita. És més internacional, vaja. Penso  en girar cua i tornar a Sants amb el bus. Recorro diferents estacionaments de la zona, però el problema, ja ho he dit, és generalitzat. A la Rambla del Raval algú  em tiba insistentment de l’americana. Un marrec de vuit o deu anys, futur venedor de subprimes, ha vist l’oportunitat de fer la primera pela. Em diu que per dos euros ell es farà càrrec de la meva bicicleta. Que no passi ànsia. Que me’n vagi amb tota la tranquil·litat del món que quan la llufa ciclística s’adobi ell me l’aparcarà correctament. Li esquitxo els dos euros, però li comento que ja m’està bé de musclejar una estona més. Faig un nou intent prop de El Molino. Entre la multitud enfervorida pel desastre hi reconec un senyor gran que va fent el mateix itinerari que jo en la recerca d’un ancoratge on desempallegar-se de la bicicleta. Es nota que és un home amb autoritat mentre ens arenga a la desobediència civil en forma d’abandonament de les bicicletes al bell mig  de la via pública. Pel carrer Vila-Vilà arriba rabent una furgoneta de la Guàrdia Urbana. Mentalment plantejo l’equació Robespierre-kale borroka més policia… D’aquestes matemàtiques en sé una mica.  Fujo d’allí amb un sprint no massa acadèmic, però pràctic.

Arribant a Sants, sembla que la cosa va solucionant-se. Aparco amb gran alleujament. Davant el televisor de El Chivito un grupet segueix amb atenció les darreres informacions sobre les eleccions als Estats Units. No sé perquè, recordo amb tristesa que divendres passat, diada de Sant Quintí, a la missa en honor del patró érem quatre gats.