DIARIO DE PEDRO TAVARA

ÖTZI

Divendres a la nit caic rendit al sofà de casa. Faig encara un  intent per rellegir el retall de diari que duc a la butxaca de la camisa. El cas d’Ötzi, “l’home dels Alps” trobat el 1991 ha tornat a revifar, i sempre m’ha entendrit la seva història. Per uns instants obro els ulls.  El televisor mostra uns “periodistes” pertorbats  mossegant  una convidada que ha decidit estendre la roba bruta per un plat de mongetes. I de segur, va ser cosa del subconscient. De sobte Ötzi estava en un plató  explicant la seva experiència en un concurs en una illa deserta. Les seves peripècies havien estat  seguides a diari  per milions de telespectadors. No cal dir que avesat a un món tan feréstec com el que havia viscut, no va tenir cap problema en superar les proves. Fins i tot havia adquirit un bronzejat a joc amb la camisa florejada, que li conferia un cert atractiu tropical. Seguidament una de les periodistes va passar als rumors sobre la tempestuosa relació  d’Ötzi  amb una diva del rock. La brama ja ocupava les portades de les principals revistes del cor. Tot i que ell ho negava, van  emetre el video-clip que tots dos havien gravat i que duia per títol “My cold love”. Ötzi apareixia abillat amb un os al nas, emergint d’una banyera coberta de glaçons que es fonien al ritme suggerent dels malucs de la diva.

Dec tenir un subconscient cinematogràfic. Ara “l’home dels Alps” és quasi una ombra d’ell mateix. Enraona en una cadena de pa sucat amb oli, d’aquelles que aixafen i són aixafades per cinquanta emissores més, moltes d’elles d’estranquis. Explica, demacrat, que tanta vida social l’ha ensorrat.  Ha perdut el seu atractiu feréstec, primitiu. L’illa del concurs, propietat d’un  televisió, s’havia convertit en un parc temàtic de l’època de “l’home dels Alps”. La direcció, però, ha decidit contractar un actor professional i el pobre Ötzi ha aconseguit, tan sols, un passi de temporada baixa. L’estrella del rock ara va del braç d’un torero i els científics que el retornaren a la vida, un cop aconseguit el Nobel en biologia, s’han desentès d’un floc de cotó fluix dins el pàncrees que li produeix una cremor impertinent, sobretot després de les menjades. La Seguretat Social  l’ha posat a la cua del quiròfan. Davant les seves protestes, un funcionari, antic admirador de les proeses a l’illa, li ha espetat amb mala bava que segurament li tocarà operar-se en la propera glaciació. Em cauen les llàgrimes. A casa m’escridassen. “No ronquis! No deixes sentir res!”.